L'ENGANY, UNA SOLUCIÓ DESESPERADA

Diari AVUI

ESTUDI · El 21% dels enquestats han maquillat el seu CV alguna vegada IDIOMES · Atribuir-se un bon nivell d'anglès és la falsedat més habitual CRISI · La necessitat de treballar accentua la mentida

Mar Mampel

Trobar feina actualment s'ha convertit en una tasca titànica de la qual només uns quants privilegiats surten victoriosos. I mentre uns s'adapten a aquesta situació explotant el bo i millor de la tecnologia 2.0, com aquell francès que va trobar feina en presentar el seu currículum de la manera més cool que hi ha avui en dia, a saber, en format audiovisual; altres recorren als mètodes de la vella escola: mentir descaradament. I és que si modificar el currículum per aconseguir una feina d'especial interès ja era d'allò més normal, la tendència s'ha accentuat amb la crisi.

Això és el que constata un estudi de l'empresa de treball temporal Randstad, que revela que el 21% dels candidats admeten haver maquillat o exagerat algun cop les dades del seu historial professional. "El més habitual és que els candidats s'atribueixin un nivell d'idiomes mitjà quan en realitat és baix", explica Natàlia Gallego, una de les tècniques de selecció de personal d'aquesta ETT. Envalentir-se mentre s'està redactant el currículum és una temptació difícil d'evitar. En el fons, però, qui s'atribueix un nivell d'anglès superior al que en realitat té, és conscient que si li fessin una prova durant l'entrevista probablement hauria de recórrer al clàssic Can you repeat the question, please? (Em podria repetir la pregunta, sisplau?) per mirar de guanyar uns segons més per pensar una resposta mínimament decent.

Una de les mentides que més ha aflorat amb la crisi té a veure amb l'experiència laboral i els estudis. Tal com explica aquesta treballadora, "com que hi ha gent que fa molt de temps que és a l'atur, és habitual enxampar candidats que han modificat les dates sobre quan han estat donats d'alta i de baixa d'una feina". I pel que fa als joves universitaris, és un sector que tampoc està lliure de culpa: "Molt sovint també ens trobem que posen que són llicenciats però encara els falta alguna assignatura", confirma.

Tot plegat, però, mentides fàcilment comprovables que han portat empreses com aquesta "a ser més rigoroses i a demanar referències als candidats per contrastar la informació", explica Gallego. Tot i el risc que això suposa per als candidats, Gallego assegura que "les mentides són molt habituals, i més ara, amb la situació econòmica actual".

Aquesta experta en processos de selecció de personal en té prou veient la reacció del candidat per saber que està mentint: "Quan l'enxampes notes que es posa vermell, comença a titubejar i busca excuses, com per exemple que s'ha equivocat amb les dades o que s'ha oblidat un document", explica.

La realitat dels candidats

Encara que és difícil trobar algú que ho admeti, hi ha persones com la Mireia que expliquen obertament alguna mentida del passat per aconseguir feina. Aquesta arquitecte tècnic relata que en acabar la carrera "tenia pressa per fer el currículum" i que per això hi va posar una dada falsa. "Durant la carrera havia fet de delineant en un despatx d'arquitectura però, com que no recordava el nom del que havia estat el meu cap, me'l vaig inventar", assegura.

Una de les mentides més arriscades -per la facilitat amb què poden ser descobertes- però, al mateix temps, força recurrents, és la que fa referència als coneixements informàtics. Un cas curiós és el del Marc, que podia fer anar un programa sense saber ni tan sols en què consistia. Això ho va descobrir quan li van trucar per fer l'entrevista: "L'empresa es va posar en contacte amb mi per saber si sabia fer servir l'Access, un programa específic per gestionar bases de dades i, malgrat que sabia fer-lo anar, no vaig caure que aquest era el seu nom tècnic". El desenllaç va ser, doncs, l'esperable: "No em vaig atrevir a respondre que sí sense saber de què anava el programa i vaig dissimular a veure si ells m'ho deien, així que ni tan sols vaig arribar a fer l'entrevista".